Matança entre indígenes a l' Equador

Indígenes Huaorani.

Un grup indígena equatorià, els anomenats Tigüinos, ha assassinat a una seixantena d' indígenes d'un grup anomenat Tagaeri. Ambdos grups formen part de la mateixa comunitat indígena, els anomenats Huaorani. Els fets s'han produït  al Parc Nacional de Yasuní, lloc on habiten els Tagaeri i que està caracteritzat per la seva única biodiversitat.

Es creu que el nombre de víctimes varia entre 52 i 60. Avui una comissió formada pel governador, el fiscal i el cap de la Policia de Pastaza (capital de la zona) intentarà accedir amb helicòpter a la zona de l’assassinat amb èxit, després d’un intent fallit ahir dijous.

És la primera vegada que es produeix una matança entre membres d’aquesta nacionalitat indígena equatoriana. Segons confirma Kiromo Boya, dirigent de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE ), els morts han estat decapitats, i s’hi troben homes, dones i criatures. Armando Boya, president de la ONHAE, culpabilitza dels fets a les empreses de fusta del sector,  que tenen interessos forestals a les reserves on habiten els Tagaeri. Així mateix,  la Asociación de Mujeres Waorani de la Amazonia Ecuatoriana (AMWAE)  ha afegit que la causa són les fabriques que exploten les terres i els recursos del poble Huoarani, i ha afegit que “si no es para, vindran més morts”.

Territori Huaorani (Verd Clar) i Parc Nacional Yasuní.(Fosc)

Actualment el Parc Nacional de Yasuní està declarat "Zona Intangible", fet que implica la prohibició d' extracció de matèries primeres en 700.000 hectàrees del parc, per evitar alterar així la biodiversitat i la cultura de la zona.

 Links d'interès: Amazonia por la vida

Ariadna Sala Meseguer

1305667

Malvada Sort

No pretenc amb el títol del meu blog proposar una imatge tenebrosa o pessimista.  Primer de tot cal dir que no em pertany a mi, sino que m'he basat en un poema d' Ausiàs Marc, cèlebre poeta Valencià del segle XV.  "Així com cell qui es veu prop de la mort,/ corrent mal temps, perillant en la mar,/ e veu lo lloc on se pot restaurar/ e no hi ateny per sa malvada sort,[...]" Així comença l'anguniós poema, to comparant el naufragi d'un home en la perillosa mar, amb l'amor que el poeta sent per la dama estimada.

 Tot té una raó de ser. Les coses no passen perquè sí. I no en som prou conscients, no fem prou anàlisi.
Ausiàs escrigué aquests versos molt probablement per desafogar-se i venjar-se de la malvada dama.
Jo escric aquestes línies perquè algú les llegeixi. I perquè així m'ho han demanat a la Universitat. Ara tot té més sentit, no?

Ens omplim sovint de floretes, ens creiem altruistes, solidaris, col·laboradors. Tenim la sensació que fem un bé a la comunitat, tant sigui aportant cada any 50 euros a una ONG, donant propina a un cambrer simpàtic o fins i tot repartint pa als coloms de la plaça del poble. Sí, aquells que els nens persegueixen, aquells que els adults diuen que brutejen i sobretot els mateixos que molts avis contemplen asseguts a un banc. Solitaris. Reflexius. Pensadors.

Necessitem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, tenir la ment ocupada en activitats que fàcin que ens sentim realitzats en l'ampli sentit de la paraula. Què perseguim, per a què servim les persones?  Què seriem sense la tecnologia, sense la Globalització, Industrialització, o sense aquelles figures de vidre tant maques de colors vius i de formes estranyes? Ara com ara, fer un retrocés social d'uns 30 anys ens seria impossible de digerir, quan en èpoques passades les diferències entre generacions no comportaven grans canvis.

Vivim bé -entenem-ho dins el context social i econòmic del 1r món-, i poques vegades ho valorem prou. Però quan ens parem a reflexionar-ho amb detenimen, i molts descobrim que vivim en una bombolla que tremola i que s'enlaira cada vegada més, no podem fer altra cosa que respirar profundament i assumir una realitat que per més que cridem o xiulem, no cambiarà mai.

No cambiaran els models polítics, els interessos econòmics, els descobriments cientítics, l'afany colonitzador de l'homo sàpiens, la destrucció, la guerra, la fam, l'egoïsme, l'afany de poder. No cambiarà perquè ho portem als gens.

Tenim la benaventurada sort que hem sigut una espècie curiosa, intel·ligent, que ha evolucionat fins a fer-se amo i senyor de la Terra. Perquè ningú dubta en que la Terra és el planeta habitat per persones, oi? [Diec: "Món on transcorre la vida dels èssers humans.] Les altres espècies són secundàries... Són bèsties. I les bèsties cal tenir-les dominades.

I mentre escolto el molest soroll d'un parell de gossos esbatussant-se de valent, deixo d'escriure. Que siguin altres els que trenguin conclusions a les meves paraules.

Malvada la sort de qui hàgi trobat el meu blog...